Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Entrevista amb Rodrigo Blaas, showrunner de Trollhunters

Entrevista amb Rodrigo Blaas, showrunner de Trollhunters

El passat Annecy 2018 ens vam reunir amb el nostre bon amic d’Animac, el granadí Rodrigo Blaas: a dia d’avui el primer showrunner de les nostres terres triomfant a Hollywood a l’empara de Netflix, Dreamworks, i Guillermo del Toro. En Rodrigo i en Guillermo porten les regnes de “Trollhunters”, una de les sèries animades més exitoses dels últims anys, i pedra angular d’un nou univers televisiu en plena construcció. “Trollhunters” explica la història d’en James Lake Jr, un adolescent que després de trobar-se un amulet màgic es converteix en el nou guardià dels trolls, que viuen en un món secret sota el nostre. Amb tres temporades i cinquanta-dos capítols, “Trollhunters” segueix el model del viatge de l’heroi de Campbell i actualitza la mitologia troll amb molta acció i humor, però sense perdre el toc fosc de Guillermo del Toro.

 

trollshunters2

 

Animac Magazine: Abans de tot, moltes gràcies pel teu temps! Has comentat més d’una vegada com el teu pas per Pixar va ser el teu college, la formació universitària que mai vas rebre. Ens agradaria saber com es va donar aquest viatge d’Espanya a Pixar. Com vas arribar-hi?

Rodrigo Blaas: L’objectiu del viatge era trobar la forma de poder animar personatges. I això era complicat aquí als 90, durant els meus primers anys com a animador a Madrid, on treballava també en publicitat, efectes especials... Feia una mica de tot, era molt generalista. Volia entrar en ficció i explicar històries i sobretot treballar l’acting dels personatges, i Pixar sempre havia estat el referent d’animació CGI expressiva i de qualitat. Aquest era l’objectiu: treballar amb aquell grup de cineastes. Vaig trobar el temps per treballar en les meves peces d’animació per, si arribava el moment de parlar amb Pixar, poder-los-hi enviar la meva feina.

I abans de Pixar, va passar BlueSky, que justament estaven fent la primera “Ice Age” i estaven buscant animadors europeus des de Nova York. Va ser el meu primer pas i una molt bona experiència: em vaig trobar amb un equip molt jove i amb moltes ganes, i vaig tenir la possibilitat d’animar personatges com en Sid el peresós. Em van assignar un parell de plans que van agradar molt i va ser llavors quan Pixar ho va veure i em van trucar per preguntar-me si volia treballar amb ells. Vaig dir que sí sense pensar-m’ho!

Era el moment en que començaven a preparar pel·lícules com “Buscando a Nemo” d’Andrew Stanton o “Los Increíbles” de Brad Bird. I per això dic que Pixar va ser la meva educació, perquè era un procés en el que si el director és transparent et fa partícep de la creació, i pots veure les decisions que cadascú pren, per què les fa, per què aquesta escena s’ha editat d’aquesta manera, etc. El millor d’aquests cineastes era que quan et demanaven una tasca en concret – que fessis un pla d’una certa manera, que animessis un personatge amb un pes determinat – t’explicaven el perquè i per què funcionava. Va ser una experiència extraordinària, ells eren els teus aliats: pensaven de la mateixa manera empenyent el mitjà cap a un tipus d’històries que fins llavors no s’explicaven, i amb moltes ganes d’experimentar amb pel·lícules de gran envergadura.

Animac Magazine: Després del teu pas per Pixar, vas decidir tornar a Espanya per fer el teu propi curtmetratge “Alma”, que va tenir molt èxit. Com va sortir l’oportunitat de presentar-lo a Guillermo del Toro, i com va ser aquesta primera reunió que ho va canviar tot?

Rodrigo Blaas: Havia vist en Guillermo un parell de vegades a Pixar, ja que ell venia a presentar pel·lícules, i li vaig comentar que estava planejant un curt amb moltes ganes, que estava pensant com fer-ho a nivell de producció, que me n’aniria a Espanya... I en Guillermo em va mirar i em va dir... ¿Qué haces aquí comiendo Taco Bell? ¡Vete a España y te tomas una horchata y lo haces allí!

Quan tenia el curt mig planejat justament – tot és qüestió de timing en aquesta indústria – la meva dona estava treballant amb un equip a Espanya – Keytoon – i va donar la casualitat que ells tenien un break per fer-lo. Vam ensenyar l’animàtica amb aquella valentia que té l’animador espanyol, i ens hi vam tirar de cap. Va ser una experiència molt enriquidora perquè implicava treballar de nou en ficció – allò que sempre havia volgut – i em va deixar molt bon regust. Volia explicar una història petita, i era un projecte tan personal que no sabia si tindria repercussió o no. En acabar-lo, vaig començar a enviar-lo a festivals, li vaig enviar a en Guillermo per petició seva (qui em va dir que acabar-lo era el més important), el va veure, li va encantar, em va preguntar si tenia més idees i vaig anar a fer-li un pitch d’Alma en forma de llargmetratge.

Justament en Guillermo, en aquell temps, estava parlant amb Dreamworks per convertir-se en un dels seus productors i potser dirigir alguna pel·lícula. Al dia següent, després de parlar amb ell, em va dir: “Vente, cabrón.” Volia que vingués a Los Angeles per treballar amb ell. I és clar, quan t’ho diuen així, és difícil dir que no. I porto allà vuit anys. Vam desenvolupar un parell de projectes, i “Trollhunters” ha estat el que hem pogut tirar endavant. És una historia que em sembla fascinant i única en el mitjà televisiu, gràcies a Netflix, ja que pots adaptar històries d’una forma diferent al que sol ser el model tradicional de televisió.

 

 

Animac Magazine: Com és el teu rol de showrunner? Com reconcilies les teves tasques de direcció, guió, direcció de doblatge... Sabem que en aquest últim aspecte t’hi impliques molt.

Rodrigo Blaas: És molt complicat fer showrunning d’una sèrie així perquè hi ha molts elements en moviment, en tot moment. Però al mateix temps és molt gratificant perquè pots veure cada procés i ser partícip d’ells, i fins i tot dirigir-los. El que fa un showrunner en una sèrie d’aquest tipus és semblant al que fa un director de cinema: s’encarrega de dur la història i la seva direcció amb els guionistes, de seure’s amb l’editor per ajustar la direcció i animàtiques de cada episodi, reunir-se amb el càsting a l’estudi de doblatge... Que és realment una de les meves experiències preferides, perquè pots modular la performance de cada actor i saber i imaginar-te com funcionarà l’escena. I el més interessant de tot plegat és el ritme de producció. El que comences a fer durant el primer mes (una animàtica, per exemple) ho veuràs el segon mes ja acabat (ben animat, amb il·luminació i so). La gratificació és quasi instantània, en comparació amb el món del llargmetratge – que és un procés molt més llarg.

Animac Magazine: A més, “Trollhunters” és una sèrie amb una mitologia cada vegada més complexa i amb un to fosc en crescendo. Com ha estat la relació amb Netflix respecte als límits de la sèrie?

Rodrigo Blaas: La veritat és que Dreamworks i Netflix han estat molt respectuosos amb nosaltres. Des del principi, vam mostrar que volíem un to Amblin per la sèrie, que al mateix temps s’hi pogués seure un xaval de deu anys que un adult de vint o trenta, amb tot el rang d’edat que hi ha enmig. Que la nena o el nen que veu “Trollhunters” quan en té deu i li agrada tant que descobreix una mitologia nova, li diu als seus pares que se seguin amb ells per compartir aquest món. Aquest era el nostre objectiu. Volíem jugar amb un to una miqueta més fosc perquè creiem que és important: els nens són testimonis del que viuen els seus pares, les seves ansietats, els seus moments de felicitat... Creixen amb aquests codis i aquesta ambivalència. I nosaltres volíem combinar allò fosc amb la catarsi d’una rialla... després d’un ensurt. Volíem explicar històries en les que t’ho passes bé però les conseqüències són reals i veure que els personatges estan passant per una transformació durant la sèrie, en viu, i que el públic ho senti.

Animac Magazine: Una transformació, a més, sense entrar en spoilers, que té molt a veure amb l’ADN de Guillermo del Toro, qui sempre ha posat el monstre com a protagonista i explora com empatitzem amb ell. Aquest viatge de transformació ha estat planejat des del principi o us heu anat adaptant?

Rodrigo Blaas: Sempre vas ajustant-te però les idees generals de la sèrie ja estaven plantejades des del propi concepte de la sèrie, abans d’arrencar la primera temporada. Aquest és un dels avantatges d’haver treballat amb Netflix: et donaven tot el temps i la carrera que necessitaves per la sèrie. Si vols emprar aquest tipus i número d’episodis, endavant. Amb aquesta idea preconcebuda – tenim tot aquest espai per explicar la història – hem pogut construir amb en Guillermo una mitologia les arrels de la qual estan a la literatura popular, el contes de fades, la mitologia nòrdica i els seus trolls... Vam invertir moltes hores investigant totes aquestes fonts, i el fet de treballar tots aquests codis en la narrativa per poder veure i experimentar aquesta mitologia a través dels personatges ha estat el més enriquidor d’aquest viatge.

 

rodrigoblaas

 

Animac Magazine: “Trollhunters” és el primer volum d’un univers televisiu que esteu construint anomenat “Tales of Arcadia”, on futures sèries d’altres gèneres tindran lloc a la mateixa població. En quin moment es va plantejar aquesta estratègia? Va oferir Netflix l’oportunitat d’expandir el vostre món?

Rodrigo Blaas: Sempre han estat molt oberts a les nostres idees, i una de les idees del Guillermo era que sempre havia volgut fer una sèrie de ciència ficció. I, en veure “Trollhunters” i com funcionava la ciutat d’Arcadia i com amaga elements màgics, va sortir l’oportunitat. Vam pensar que aquest podria ser el nexe comú per a d’altres històries. I la idea va sortir de forma natural. Aviat veurem una nova cara d’Arcadia a “3 Below”, i més endavant a “Wizards”. Havent explorat la mitologia dels trolls, vam pensar que es podien trobar més històries. I si et donen la oportunitat, per què no aprofitar-la i llençar-t’hi, no?


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325