Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Michael Dudok de Wit

Michael Dudok de Wit

“Michaël és un capità de vaixell disposat a arribar fins el Pol Nord”.

M DudokdeWit.100115b.jpg

La carrera de Michaël Dudok de Wit té molt d’aventura: risc, determinació, rigor i una base sòlida de saviesa intrínseca a l’experiència. Una aventura que l’ha dut a obtenir el reconeixement de tot el cercle cinematogràfic (a Annecy, als Òscars, als Bafta o, fins i tot, un premi Robert Bresson). Gaudir d’un prestigi amb aura gairebé mítica entre els afeccionats i, fins i tot, ser reclutat per l’acreditat Studio Ghibli. Sempre a punt per la descoberta, el seu esperit nòmada el va dur a abandonar els seus Països Baixos natals per tal de marxar a Suïssa, on aprèn les tècniques bàsiques de la creació visual. Tanmateix, aviat entén que li manca alguna cosa: el viatge intern i la seva expressió, l’art de la narració. El jove Michaël necessita explicar les seves històries i troba en l’animació la síntesi perfecta de totes les seves inquietuds: l’art, el cinema, la música i el còmic. Dudok segueix viatjant i acumulant experiències. A Espanya, on l’any 1978 treballa per l’estudi de Jordi Amorós, es reconcilia amb la solitud, al bell mig de La Rambla de Barcelona. A Anglaterra, sota les ordres de Richard Purdum, aprèn que el seu talent desborda el model de Disney, i alhora completa el seu primer curtmetratge, Tom Sweep (1992), un divertiment d’esperit cartoon que ja planta la primera llavor del seu nou univers com a autor. Com el protagonista del curt, un infatigable escombriaire que recull sediments un i altre cop, Michaël estableix una relació gairebé mística amb la idea de repetició i amb allò que és cíclic. Només que, contràriament a allò que fa Sísif, per Michaël no es tracta d’una mera repetició de l’etern retorn del mateix, sinó de tornar a fer quelcom per tal de donar un pas més en l’espiral d’un destí elegit, idea que situarà al centre metafísic de Le moine et le poisson (1994), que des del prestigiós estudi francès Folimage el donarà a conèixer al món. Si el monjo de Le moine et le poisson intenta incansablement enxampar el peix que esporàdicament salta davant del seu nas, la nena protagonista de Father & Daughter (2000) acudirà durant tota la seva vida a la muntanya des de la qual espera el retorn del seu pare. Amb Father & Daughter Dudok aconseguirà el reconeixement unànime de neòfits (Òscar i Bafta al millor curt animat), experts (Grand Prix i Premi de l’Audiència al Festival d’Annecy) i indústria (Cartoon d’Or al Cartoon Fòrum).

 

Dudok ja acumula una munió de comercials exquisits que el fan triomfar a la indústria de la publicitat, una magnífica reputació com a professor d’animació i tres curtmetratges que fan possible conèixer un animador perfeccionista i un cineasta amb vocació poètica i filosòfica. Tanmateix, molt abans de donar-se a conèixer, Michaël es va descobrir a sí mateix com a cineasta tot observant com Kurosawa a Los 7 Samurais es detenia a filmar el vent que agitava les fulles dels arbres. Una fília amb l’univers asiàtic que esdevindrà indissoluble amb la seva vida i la seva obra. Perfila el seu estil tot estudiant les il·lustracions de monjos japonesos del segle XVII, full de ruta que el portarà a cercar sempre allò profund a través del que és senzill. Un camí que trobarà la seva màxima depuració a The Aroma of Tea (2006), un joc abstracte de punts i línies fetes a base de pinzellades de te. Un curtmetratge d’un minimalisme radical que va servir de resposta a l’allau d’ofertes que li demanaven repetir la fórmula de l’enorme èxit de Father & Daughter. Des del seu estudi d’Anglaterra, Michaël es converteix així en el gran mestre de l’animació zen. Tanmateix, per a molts, Dudok serà conegut més aviat com el Terrence Malik de l’animació. I és que ja l’any 2015, la carrera de Michaël sembla córrer en paral·lel a la del cineasta americà després de Días del Cielo, un autor mític que molts creien desaparegut. En aquell moment, Dudok arriba al festival d’Annecy per tal de presentar unes escenes d’un work in progress i desvetllar al món la sorpresa. “L’any 2006 vaig rebre un e-mail des de Tòquio amb una proposta per tal de dirigir una pel·lícula. El remitent? Studio Ghibli”. Michaël no només acaba d’anunciar la seva tornada, sinó que, a més, serà per exprés desig dels propis Hayao Miyazaki i Iseo Takahata, els quals fins aleshores mai no havien produït un autor estranger. D’aquí neix el seu primer llargmetratge, La tortuga roja (2016), una història tan minimalista i transcendental com el més bell conte japonès. Una feliç trobada entre l’univers Dudok de Wit i el llegendari Studio Ghibli, un esdeveniment que ha estat rebut amb joia fins i tot a certàmens reticents amb l’animació, com el Festival de Cannes (Premi Especial del Jurat d’Un certain regard). Comptat i debatut, potser l’hereu de Miyazaki no serà sinó aquest holandès errant. Alberto Lechuga.


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325