Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Mostra Bitàcola d'Animac, per Adrián Encinas BITÀCOLA DEL 21 DE FEBRER: INICI DE L'AVENTURA

BITÀCOLA DEL 21 DE FEBRER: INICI DE L'AVENTURA

Després que la Llotja s'omplís des del dilluns de desenes de milers d'escolars ansiosos per meravellar-se davant el món màgic de l'animació, tot estava perfectament greixat per a l'arrencada més adulta del festival, que va tenir lloc en el dia d'ahir.

La família Encinas-Sánchez, amb les seves dues petites glans, arribem a la nau espacial de maó, epicentre de l'esdeveniment stop-motioner de l'any, just en el moment en què tenia lloc el vermut post-Incubator. Les sessions de pitching havien estat perfectes i tant els joves ponents com els més adobats mestres que els tutoritzaven van donar la talla, tal com em van comentar entre cerveses Lula Gómez, conductora del sarau i influencer feminista per mitjà de caques de plastilina, i Juan Carlos Concha, coordinador del mateix i director del festival Non Stop Barcelona.

Un distès menjar, gustosament interromput per salutacions, petons i abraçades a gran part de la flor i nata de l'animació stop-motion nacional: César Díaz, Sonia Iglesias, Sam, Flora Cuevas, Cristina Acuña, Carla Pereira, Valle Comba, i més que em deixo per distracció, ens va servir per aterrar mentalment a Animac. En les taules del costat “només” hi havia mestres de nivell internacional als quals vaig voler deixar mastegar. Ja tindrien ocasió de sofrir-me després.

La marató de la tard/nit va començar amb una conferència sobre la sèrie valenciana El diari de Bita i Cora (www.eldiariodebitaycora.com). Vicente Mallols (el director i autor) i Paloma Mora (la productora – TV ON) es van presentar davant l'auditori de la Sala Leandre Cristòfol juntament amb els puppets originals de les dues protagonistes (Bita i Cora), d'un armature del tipus ball-and-socket i d'un personatge mai vist fins avui, un ésser provinent de la segona temporada que actualment tenen en preproducció. Les parades del viatge intergalàctic de la sèrie infantil (target per a nens de 3 a 7 anys) ens van portar a un món visual de dissenys de personatges (creats per Miguel Delicado i els Gallego Bros.), de la construcció de ninots (per als quals s'han utilitzat filferro, làtex i fins i tot llavors i arròs basmati), de la realització de decorats i, per descomptat, de la pròpia animació. La sèrie curiosament acaba amb Bita, nena astronauta fan de la pizza amb pinya, escrivint en el seu diari tot el que ha passat al llarg del dia. Impossible no sentir-me reflectit a diminuta escala.

No havent acabat la ponència vaig haver de sortir per obligació d'agenda: tenia entrevista amb un dels més importants convidats del festival: Markw Osborne, el director del curtmetratge More (importantíssim de la meva infància, perquè va ser un dels quals va gravar el meu pare de La noche más corta, del Canal +) així com de la versió en llargmetratge d’El petit príncep. En ella ens va parlar de quins són els motius pels quals es deleix per l'animació stop-motion, així com del seu pròxim projecte per a Netflix: el llargmetratge Escape From Hat. El resultat sortirà publicat en vídeo i entrada del blog Puppets & Clay, aviat.

Més engalanada i una mica més formal, com mereixen els moments importants de la història, va arribar la gran gala d'inauguració. Les autoritats de l'Ajuntament de Lleida van acompanyar a una Carolina López que contagiava la seva enorme alegria i passió pel mitjà animat. El lliurament dels premis no va ser menys emotiu, les paraules entretallades de Katariina Lillqvist, premi Animation Master, van deixar sense poder empassar als assistents per almenys un minut. Els compassos de rumba catalana que van arribar a continuació van ajudar a passar el nus (impagable el moment en el qual la finlandesa es va arrencar a ballar).

Peter Lord, enorme, sempre amable i rialler, va recollir el premi d'Honor mentre ens deia el feliç que estava que el festival estigués celebrant en aquesta edició l'art tangible de l’stop-motion, al qual havia dedicat tota una vida professional.

La gala va acabar amb una sessió de curtmetratges vists com mai per aquesta pantalla i so immensos amb els quals està equipat l'auditori principal de la Llotja. Especialment remarcable l'estrena pandimensional de Muedra, curt realitzat en exteriors i elements de la naturalesa soriana realitzats per César Díaz. Un altre exemple de la seva increïble polivalència i imaginació il·limitada d'aquest talent espanyol.

 

Animac19DdelVal052.jpg Animac19DdelVal055.jpg HqMkPXsc.jpeg w50aZh0h.jpeg


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325