Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Mostra Bitàcola d'Animac, per Adrián Encinas BITÀCOLA DEL 23 DE FEBRER: NINOTS ALS NINOTS

BITÀCOLA DEL 23 DE FEBRER: NINOTS ALS NINOTS

 

Més just que el dia anterior, per culpa d'un cansament acumulat que ja va fent efecte, vaig arribar a l’esmorzar d’Animac, dedicat aquesta vegada a autors novells l'obra dels quals es mostrava aquests dies a la mostra. Tots ells van resultar d'allò més interessants, però em van agradar especialment Ri Crawford, animador que ha treballat al costat del gran creador d'efectes especials Phil Tippett i que va venir a presentar en societat (gran estrena festivalera) el seu curt Moon’s Milk; els nois de Citoplasmas, Edu Puertas i Irene Iborra, que van parlar de Matilda (la nina estava amb ells!), un film coproduït amb França que tracta sobre les pors nocturnes; Maria Manero que va venir pel seu curt Patchwork, en el qual barreja brillantment aquesta tècnica de costura que allarga la vida de les peces amb el tema dels trasplantaments d'òrgans; i Emilio Martí que s'ha currat un film que denuncia el tracte dels immigrants en els CIEs a través de dibuixos realitzats pels propis protagonistes. El seu títol, Makun.

Poc després es va projectar a l'auditori Captain Morten and the Spider Queen, llargmetratge stop-motion dirigit per Kaspar Jancis. Aquesta surrealista història per a nens només va trobar una crítica dura en el membre més jove de la nostra família: per a Lía la segona meitat de la pel·lícula mereixia un profund somni en braços del pare. Va ser molt interessant que presentessin l'obra dues de les animadores espanyoles que van tenir la sort de treballar a les ordres de Jancis, Teresa Pérez i Nuria Robles.

Com en dies anteriors, el més gros vindria en les conferències.

Mentre el gran planter de convidats pujaven a la Seu Vella, la gran mestra del cinema de ninots de Finlàndia es posava davant d'una notable audiència per parlar dels seus 30 anys de carrera professional, inclòs el seu període formatiu en el mític estudi del txec Jiří Trnka. Acompanyant en la taula a Katariina Lillqvist hi havia un parell de ninots d'acabat realista dels centenars que té en un estudi no donat a tirar res, perquè pot estalviar temps de construcció per a futures produccions. Em va encantar que la passió que té Lillqvist per contar històries no conegudes li vingui dels relats de la guerra civil finlandesa que li contava la seva àvia, familiar que li va ensenyar també a estimar el folklore del seu país.

A la tarda, els canadencs Chris Lavis i Maciek Szczerbowski, més coneguts pel nom de la seva productora Clyde Henry Productions, van donar la que de moment és la millor de totes les ponències que aquests dies estan tenint lloc a Lleida. A través de lúcids exemples i una verborrea dinàmica, van fer comprendre als assistents l'enorme pes que tenen la música i els efectes de so en una producció animada –de l'entorn al 90% per a la parella de col·legues del National Film Board del Canadà-. L'explicació de conceptes com Phono-semantics, Ideasthesia o Tautology em van flipar, i a més em van fer prendre consciència del molt que em queda per aprendre en les diverses facetes de l'animació. Al costat d'aquest parell de cracs, creadors del curtmetratge Madame Tutli-Putli, un se sent de la grandària d'un puppet de 30 cm.

Molt més concorreguda i pirotècnica va ser la ponència de Peter Lord. L'estrella del rock de l'animació va sortir davant la massa d’enfervorits fans amb camisa vermella sobre pantalons negres, mateixos colors que el logo d’Aardman. Mentre explicava l'evolució de més de quaranta anys de l'estudi fundat per ell i David Sproxton, va anar explicant acudits i posant vídeos, va anar modelant un tros de plastilina de color terracota que va acabar prenent la forma del personatge pel qual té més estima, Morph. La frase: “No m'interessa l'animació perfecta, sinó l'animació expressiva”, dóna bon compte del seu gust per les empremtes dactilars plantades en la cara de Wallace o l'emotivitat que produeix aquella tira de plastilina sobre els ulls de Gromit.

El moment d'acostament total a l'animació es va produir a mitja tarda a l’Animacrea, quan els nois de Screen Novelties van treure de la caixa el ninot de Bob Esponja, creat per als especials de Nadal i Halloween, i al d'un Trencanous realitzat per a una promo del famós videojoc Fortnite. Entre els assistents es trobava la néta del gran pioner de la tècnica, el rus/francès Ladislas Starewitch, qui em va explicar que continuen treballant en la restauració dels curtmetratges del membre més il·lustre de la seva família.

Per tancar el dia, el Cafè del Teatre va acollir als Helltoons, una banda creada per Sam (Conflictivos Productions) amb la qual es va homenatjar, a mode metall, temes mítics de l'animació com la intro de Dartacán, Mazinger Z o Els Picapedra. Els millors moments van arribar amb la versió hard del tema de Spongebob Squarepants, i la pròpia del Quixot de la Manxa (ja sabeu: Sanchooooo, Quijote. Quijoteeeee, Sancho).

 

144HtHS6.jpeg 52840204_10157124519207328_6665614695921090560_n.jpg 53030606_10157123372872328_2659727200344866816_n.jpg Mw6apB9V.jpeg


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325