Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Mostra Bitàcola d'Animac, per Adrián Encinas BITÀCOLA DEL 24 DE FEBRER: UN FINAL DE TRACA

BITÀCOLA DEL 24 DE FEBRER: UN FINAL DE TRACA

Els Helltoons encara ressonaven en les meves oïdes quan bevia el cafè d'un glop a l'apartament que ens donava recer durant les fredes nits. A tota vela, arribem la família al complet per a escoltar una part de les intervencions dels autors que s’asseuen en els esmorzars, entre ells es trobava el nominat al Goya Khris Cembe, que el seu curt Soy una Tumba competia en selecció oficial, i la néta de Ladislas Starewitch. Ella va ser la que es va emportar els aplaudiments més sonors de la sala, tant per la labor que realitza al costat del seu marit en la restauració i divulgació dels films del seu avi, com per la tremenda frase amb la qual va acabar el seu speech: “Please don’t hesitate to be creative, and be yourself”.

Si parlem de mestres del passat en això de la tècnica de l’stop-motion, és impossible que no ens vingui a la ment el cinema realitzat a la República Txeca, a causa d'aquesta cultura del teatre de titelles que va acabar convertida en poesia visual de la mà de Jiří Trnka. L'estudi d'aquest tità de l'Europa central va ser el lloc en el qual els sapastres més famosos i internacionals del cinema animat veurien la llum. Pat i Mat van venir també a Animac, gràcies a l'ajuda del Centre Txec de Madrid; i no aterrarien sols, sinó que ho farien acompanyats de Marek Beneš i Tereza Benešová, fill i néta del pare d'aquesta estranya parella de 20 centímetres d'altura, Lubomír Beneš. Els assistents vam poder veure capítols actuals d'aquesta sèrie iniciada en la dècada dels setanta, mentre que Marek anava desgranant aspectes de la producció. Després d'aquesta trobada, possiblement el millor plat de tot el menú del Petit Animac, pare i filla van passar a l'espai Animacrea per animar, davant els ulls dels curiosos, els dos personatges.

La conferència més edulcorada –i entengui's de la millor de les maneres possibles- arribaria a càrrec de Mark Osborne. El director va anar recorrent la seva vida, parant-se en els punts que d'alguna forma l’havien destinat a adaptar El petit príncep al format llargmetratge. Arribats al moll de la producció de la pel·lícula va començar a treure l'artilleria pesant per mitjà de clips de darrere de les càmeres i fotos de desenvolupament. El millor de tot l'assumpte no va ser que en la taula li acompanyés el ninot principal del film, una obra d'art amb textura de paper arrugat, sinó la proximitat i passió amb la qual el director de Kung Fu Panda va anar narrant la història de la seva vida.

La tarda estava destinada a l'última conferència, un immillorable acostament a l'estil més cartoon en l'stop-motion actual. Chris Finnegan, Seamus Walsh i Mark Caballero, és a dir, Screen Novelties, van oferir un precís recorregut pels seus millors treballs, entre els quals s'aprecia la influència dels curts de dibuixos animats dels germans Fleischer, el cinema de marionetes de Jim Henson, i el més fosc i monstruós stop-motion provinent de Starewitch (sí, per molt que se'l nomeni sempre em semblarà poc) i de Ray Harryhausen. Amb aquest últim van tenir la sort d'animar el curtmetratge La tortuga i la llebre, tota una experiència formativa en la vella escola que esdevindria en el naixement i assentament del seu estudi, el més guai de Los Angeles.

El final de festa, la clausura, es convertiria en un bonic record a la memòria del tristament mort Stephen Hillenburg, pare de Bob Esponja. L'Orfeó de nens de la ciutat de Lleida va cantar de la millor forma possible la cançó de la intro de la sèrie, i els Mark (Osborne i Caballero) van deixar patent la tenacitat i genialitat d'un mestre difícilment repetible. A més de tot això, els assistents vam poder veure el resultat d'un taller d'animació cut-out realitzat durant aquesta setmana per una tropa de joves ilerdencs comandats per I+G Stop Motion, així com conèixer els premiats: Augenblicke (Futur Talent), One Small Step (Petit Animac) i Muedra (Curts).

Després de tota la intensitat viscuda aquests dies en el festival ara toca reflexionar i assimilar, evitant així pensar en el llunyà que queda avui dia la següent edició d'un festival que amb cada edició va a més i millor. Llarga vida a l’stop-motion! Llarga vida a l'animació! Llarga vida a Animac!

 

Animac19DdelVal284.jpg Animac19DdelVal302.jpg Animac19DdelVal330.jpg Animac19DdelVal353.jpg


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325